Si em poso les sabatilles, morirà algú.

Si em rento les dents, morirà algú.
Si camino a poc a poc sobre el terra mullat, morirà algú.
Si deixo de contar números, el 11, el 12, el 13, el 14...algú morirà. La paraula salvadora és "infinit". Deixo congelat sobre el meu cap un núvol de números. L'endemà continuarem amb el 15, el 16, el 17... potser a l'autobús.

Haig d'impedir que morim. Ningú ens ho havia explicat i no m'agrada.
Vull tornar a marcar amb el cos els fragments dels meus morts perquè no s'escapin de la meva memòria.
Vull atrapar allò que no hi entenc.
Que és molt.
Tot el que no existeix ho vull posseir.

Potser el meu cos ja no em serveix com abans. Potser ara no és la meva millor eina. Però el meu cap sempre pot contar.

18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32,

Aquesta trobada parteix d'una proposta de la Mónica Muntaner i d'una necessitat poètica i emocional d'expressar el moment vital de les coreògrafes. De repassar potser tot lo viscut, les músiques que ens han agradat , les accions escèniques que més ens han motivat o més ens representen. Els moments  inacabats. Els interessos conjunts i els individualsI i portar-lo tot a un lloc nou, sempre nou. A un lloc fresc, sincer.

Cadascuna des del seu lloc, ara en la maduresa , en la extranya maduresa. Cruel i tendre.

És una manera de resituar-nos, de refrescar, de que vingui, de que aparegui tot allò que s'ha quedat gravat a la memòria de la pell, del cos , del cortex. De confiar en la capacitat. I confiar en el que som , la suma de materials, expressions, llenguatge.

La Mónica continua com a codirectora, dinamitzadora i programadora de l'espai creatiu i d'investigació  La Poderosa .
Com a creadora inquieta la seva última proposta és Sessions Remotes........que bla bla bla...

La Rosa per la seva banda finalitza la seva implicació amb l'art  i l'escena al 2013. Durant aquest periode de 4 anys segueix interessada en la relació que estableix el cos del model de dibuix quan està posant. I centra la seva activitat en aquesta feina física i no artística. Tasca que ve realitzant des de fa molts anys compaginant-la amb el fet escènic i de creació.

Potser aquests últims interessos de les dues creadores tenen en comú la recerca d'un cos en un àmbit quotidià però que d'una manera o una altre és exposat. Aquesta exposició "natural" mantè quelcom d'extrany e interessant, provocador. Aquesta provocació parteix de les dues intencions diferenciades, el cos que mostra i l'observador. El primer es absorbit per una mirada que sembla que no busca lo artístic i realitza una autopsia freda i analítica . 

Un altre interés comú crec de les dues creadores és la paraula, la poesia, els textos...
Per cert, no se m'acut cap títol