miércoles, 17 de enero de 2018
no cal que entris
quina ràbia haver-te de deixar
com quan se t'acaben els tickets de la Fira
com quan ja no pots pujar més a la montanya russa
i t'agradava tant
però s'ha d'endreçar l'habitació
s'ha d'acabar el puto puzzle de 100 peces
que ni cristo sap com va
veuria 40 vegades amb tu Shrek
o 80.000
tocant-nos, abraçats
jugant
no cal que entris
hi ets dins
martes, 16 de enero de 2018
seré bona de nit (cançó)
un,dos, tres, quatre, vuit
el contracte acaba el 23 de març
els iogurts caduquen
agafaré els de l'estant d'adalt
tenen data de l'Abril
així viuré per tu i per mi
sempre viuré per tu i per mi
Vine, corre cap a la casa
miraré el temps per la setmana vinent
tu mira l'horòscop
4 dies deixa'm viure
sigues bona, espera!!
sigues bona nena
jo seré bona de nit
així viuré per tu i per mi
cinc, sis, set, vuit
Estarem sols a la casa
el contracte se'ns acaba
tens el meu cul a mig fer
cada nit desfaig el fang
jo seré molt bona nena
a la nit fosca i de matinada
si m'ho dius seré una fada
4 dies deixa'm viure
sigues bona, espera!!
sigues bona nena
jo seré bona de nit
així viuré per tu i per mi
deu, onze, dotze, tretze, vuit
Fins que no perfilis el cul
no et podré deixar
tens molta feina a fer
cada nit desfaré el fang
clavaré les meves ungles
m'odiaràs
és el temps que tinc per viure
sigues bona nena
jo seré bona de nit
4 dies deixa'm viure
sigues bona, espera!!
sigues bona nena
jo seré bona de nit
així viuré per tu i per mi
vuit, nou
el contracte acaba el 23 de març
els iogurts caduquen
agafaré els de l'estant d'adalt
tenen data de l'Abril
així viuré per tu i per mi
sempre viuré per tu i per mi
Vine, corre cap a la casa
miraré el temps per la setmana vinent
tu mira l'horòscop
4 dies deixa'm viure
sigues bona, espera!!
sigues bona nena
jo seré bona de nit
així viuré per tu i per mi
cinc, sis, set, vuit
Estarem sols a la casa
el contracte se'ns acaba
tens el meu cul a mig fer
cada nit desfaig el fang
jo seré molt bona nena
a la nit fosca i de matinada
si m'ho dius seré una fada
4 dies deixa'm viure
sigues bona, espera!!
sigues bona nena
jo seré bona de nit
així viuré per tu i per mi
deu, onze, dotze, tretze, vuit
Fins que no perfilis el cul
no et podré deixar
tens molta feina a fer
cada nit desfaré el fang
clavaré les meves ungles
m'odiaràs
és el temps que tinc per viure
sigues bona nena
jo seré bona de nit
4 dies deixa'm viure
sigues bona, espera!!
sigues bona nena
jo seré bona de nit
així viuré per tu i per mi
vuit, nou
sábado, 13 de enero de 2018
Si em poso les sabatilles, morirà algú.
Si em rento les dents, morirà algú.
Si camino a poc a poc sobre el terra mullat, morirà algú.
Si deixo de contar números, el 11, el 12, el 13, el 14...algú morirà. La paraula salvadora és "infinit". Deixo congelat sobre el meu cap un núvol de números. L'endemà continuarem amb el 15, el 16, el 17... potser a l'autobús.
Haig d'impedir que morim. Ningú ens ho havia explicat i no m'agrada.
Vull tornar a marcar amb el cos els fragments dels meus morts perquè no s'escapin de la meva memòria.
Vull atrapar allò que no hi entenc.
Que és molt.
Tot el que no existeix ho vull posseir.
Potser el meu cos ja no em serveix com abans. Potser ara no és la meva millor eina. Però el meu cap sempre pot contar.
18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32,
Aquesta trobada parteix d'una proposta de la Mónica Muntaner i d'una necessitat poètica i emocional d'expressar el moment vital de les coreògrafes. De repassar potser tot lo viscut, les músiques que ens han agradat , les accions escèniques que més ens han motivat o més ens representen. Els moments inacabats. Els interessos conjunts i els individualsI i portar-lo tot a un lloc nou, sempre nou. A un lloc fresc, sincer.
Cadascuna des del seu lloc, ara en la maduresa , en la extranya maduresa. Cruel i tendre.
És una manera de resituar-nos, de refrescar, de que vingui, de que aparegui tot allò que s'ha quedat gravat a la memòria de la pell, del cos , del cortex. De confiar en la capacitat. I confiar en el que som , la suma de materials, expressions, llenguatge.
La Mónica continua com a codirectora, dinamitzadora i programadora de l'espai creatiu i d'investigació La Poderosa .
Com a creadora inquieta la seva última proposta és Sessions Remotes........que bla bla bla...
La Rosa per la seva banda finalitza la seva implicació amb l'art i l'escena al 2013. Durant aquest periode de 4 anys segueix interessada en la relació que estableix el cos del model de dibuix quan està posant. I centra la seva activitat en aquesta feina física i no artística. Tasca que ve realitzant des de fa molts anys compaginant-la amb el fet escènic i de creació.
Potser aquests últims interessos de les dues creadores tenen en comú la recerca d'un cos en un àmbit quotidià però que d'una manera o una altre és exposat. Aquesta exposició "natural" mantè quelcom d'extrany e interessant, provocador. Aquesta provocació parteix de les dues intencions diferenciades, el cos que mostra i l'observador. El primer es absorbit per una mirada que sembla que no busca lo artístic i realitza una autopsia freda i analítica .
Un altre interés comú crec de les dues creadores és la paraula, la poesia, els textos...
Per cert, no se m'acut cap títol
Si camino a poc a poc sobre el terra mullat, morirà algú.
Si deixo de contar números, el 11, el 12, el 13, el 14...algú morirà. La paraula salvadora és "infinit". Deixo congelat sobre el meu cap un núvol de números. L'endemà continuarem amb el 15, el 16, el 17... potser a l'autobús.
Haig d'impedir que morim. Ningú ens ho havia explicat i no m'agrada.
Vull tornar a marcar amb el cos els fragments dels meus morts perquè no s'escapin de la meva memòria.
Vull atrapar allò que no hi entenc.
Que és molt.
Tot el que no existeix ho vull posseir.
Potser el meu cos ja no em serveix com abans. Potser ara no és la meva millor eina. Però el meu cap sempre pot contar.
18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32,
Aquesta trobada parteix d'una proposta de la Mónica Muntaner i d'una necessitat poètica i emocional d'expressar el moment vital de les coreògrafes. De repassar potser tot lo viscut, les músiques que ens han agradat , les accions escèniques que més ens han motivat o més ens representen. Els moments inacabats. Els interessos conjunts i els individualsI i portar-lo tot a un lloc nou, sempre nou. A un lloc fresc, sincer.
Cadascuna des del seu lloc, ara en la maduresa , en la extranya maduresa. Cruel i tendre.
És una manera de resituar-nos, de refrescar, de que vingui, de que aparegui tot allò que s'ha quedat gravat a la memòria de la pell, del cos , del cortex. De confiar en la capacitat. I confiar en el que som , la suma de materials, expressions, llenguatge.
La Mónica continua com a codirectora, dinamitzadora i programadora de l'espai creatiu i d'investigació La Poderosa .
Com a creadora inquieta la seva última proposta és Sessions Remotes........que bla bla bla...
La Rosa per la seva banda finalitza la seva implicació amb l'art i l'escena al 2013. Durant aquest periode de 4 anys segueix interessada en la relació que estableix el cos del model de dibuix quan està posant. I centra la seva activitat en aquesta feina física i no artística. Tasca que ve realitzant des de fa molts anys compaginant-la amb el fet escènic i de creació.
Potser aquests últims interessos de les dues creadores tenen en comú la recerca d'un cos en un àmbit quotidià però que d'una manera o una altre és exposat. Aquesta exposició "natural" mantè quelcom d'extrany e interessant, provocador. Aquesta provocació parteix de les dues intencions diferenciades, el cos que mostra i l'observador. El primer es absorbit per una mirada que sembla que no busca lo artístic i realitza una autopsia freda i analítica .
Un altre interés comú crec de les dues creadores és la paraula, la poesia, els textos...
Per cert, no se m'acut cap títol
Suscribirse a:
Entradas (Atom)