martes, 4 de diciembre de 2012

BORROSO a Vic

BORROSO , Dijous 13 de desembre a les 21h a l'Institt del Teatre de Vic.



Borroso es un nou treball. Un solo que he coreografiat i dirigit per la Lara Salvador, ballarina i actriu amb la que he treballat a la meva última producció GUEST.

A Borroso torno a apropar-me als temes que sempre em volten: Les posicions, Les repeticions, El plaer, El temps. La poesia...

A Borroso hi treballo amb la poesia de la Gloria Fuertes, una dona habitual com a inspiració de l'estética de les meves peces.


miércoles, 21 de noviembre de 2012

fotos Guest

Esto entre muchas otras cosas es GUEST!!!!!
Fotos: Pep Daudé

Ellos son: Soren Evinson, Roberto Romero y Lara Salvador
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

domingo, 4 de noviembre de 2012

GUEST a l'Antic Teatre

GUEST
a l'Antic Teatre del 15 al 18 de Novembre
De dijous a dissabte a les 21h , diumenge a les 20h

VINE!!!!!!!!


 

 GUEST es un concert-performance que parla sobre la mort, la última e inevitable convidada.

Todos estamos pensando lo mismo. Todos estamos pensando que la vida se acaba a los 85. Que lo normal es morirse durmiendo. Que la agonía es más mental que física y que esta agonía psicológica no pasa de ser una serie de preocupaciones menores que se van expresando de forma atenuada a lo largo de una vida sana.

 

Pensamos que aunque un dia nos vayamos todos, y tengamos la certeza de que no vamos a estar aqui para siempre, ese dia no solo es lejano sino que permanecerá lejano para siempre.

 
La distancia es un valor que se mide entre dos puntos. Pero en este caso uno de los puntos no está.

concepte i direccióRosa Muñoz
creadors-intèrpretsSoren Evinson, Roberto Romero, Lara Salvador
composició música originalSoren Evinson
dramatúrgiaSoren Evinson

jueves, 12 de julio de 2012

Una chica para GUEST

                                                                      LARA SALVADOR

lunes, 6 de febrero de 2012

sobre la mirada

De fa anys estic influenciada i obsessionada pel tema del dibuix a les arts plàstiques. He treballat molts anys de model de dibuix i hi continuo. Em fascina tot el que he après i la rel.lació amb el cos i la seva exposició tan crua. El dibuix intenta captar, quasi en una missió impossible, allò corpori i traslladar la seva essència en un paper.
El joc i combinació de formes, el traç definit per l’espai que l’envolta i sobretot la impossibilitat d’aconseguir impregnar el paper d’allò real, i la fragilitat que despren qualsevol línea en aquest intent, és el que més m’interessa i el que busco de reproduir en el fet escènic.


M’interessa observar com el cos intenta transcriure la realitat. Com la realitat és imaginada o inventada i mai es pot assolir. Amb aquesta missió imposible tot es converteix en abstracte. Imito, copío.
Es la única manera d’aproparme als meus similars, d’apropar-me al que conec per entendre-ho. Enorme distancia entre el que veig i l’objecte en observació. Cada nova mirada me l’allunya una mica. Desapareix? Necessitat d’aillar l’objecte, espai buït. La distancia i el que l’envolta dóna forma a l’objecte-cos.Torno a mirar i veig una altre figura ,similar, però una altre figura.

Mirar ho és tot , treballo amb la visió i amb el seu oposat, la no-visió. La obscuritat, que em permet recrear el món representat dins la meva ment. Aquest món només està basat en el que recordo i en el que em dona plaer. Cada gest , cada petit moviment desencadena reaccions moleculars que provoquen sensacions i un moviment em porta a un altre. El éxtasi...

El plaer i la repetició extenuant de moviments molt simples, com codis o simbols, com petits rituals. Temes d’estudi que sempre estan presents. Aquesta repetició que provoca un cert apropament a l’èxtasi. L’èxtasi que es pot rel.lacionar novament amb el plaer de la mirada, d’observar.