BORROSO , Dijous 13 de desembre a les 21h a l'Institt del Teatre de Vic.
Borroso es un nou treball. Un solo que he coreografiat i dirigit per la Lara Salvador, ballarina i actriu amb la que he treballat a la meva última producció GUEST.
A Borroso torno a apropar-me als temes que sempre em volten: Les posicions, Les repeticions, El plaer, El temps. La poesia...
A Borroso hi treballo amb la poesia de la Gloria Fuertes, una dona habitual com a inspiració de l'estética de les meves peces.
martes, 4 de diciembre de 2012
miércoles, 21 de noviembre de 2012
fotos Guest
Esto entre muchas otras cosas es GUEST!!!!!
Fotos: Pep Daudé
Ellos son: Soren Evinson, Roberto Romero y Lara Salvador
Fotos: Pep Daudé
Ellos son: Soren Evinson, Roberto Romero y Lara Salvador
domingo, 4 de noviembre de 2012
GUEST a l'Antic Teatre
GUEST
a l'Antic Teatre del 15 al 18 de Novembre
De dijous a dissabte a les 21h , diumenge a les 20h
VINE!!!!!!!!
GUEST es un concert-performance que parla sobre la mort, la última e inevitable convidada.
La distancia es un valor que se mide entre dos puntos.
Pero en este caso uno de los puntos no está.
concepte i direccióRosa Muñoz
creadors-intèrpretsSoren Evinson, Roberto Romero, Lara Salvador
composició música originalSoren Evinson
dramatúrgiaSoren Evinson
a l'Antic Teatre del 15 al 18 de Novembre
De dijous a dissabte a les 21h , diumenge a les 20h
VINE!!!!!!!!
Todos estamos pensando lo
mismo. Todos estamos pensando que la vida se acaba a los 85. Que lo normal es
morirse durmiendo. Que la agonía es más mental que física y que esta agonía
psicológica no pasa de ser una serie de preocupaciones menores que se van
expresando de forma atenuada a lo largo de una vida sana.
Pensamos que aunque un dia
nos vayamos todos, y tengamos la certeza de que no vamos a estar aqui para
siempre, ese dia no solo es lejano sino que permanecerá lejano para siempre.
concepte i direccióRosa Muñoz
creadors-intèrpretsSoren Evinson, Roberto Romero, Lara Salvador
composició música originalSoren Evinson
dramatúrgiaSoren Evinson
lunes, 29 de octubre de 2012
jueves, 12 de julio de 2012
lunes, 6 de febrero de 2012
sobre la mirada
De fa anys estic influenciada i obsessionada pel tema del dibuix a les arts plàstiques. He treballat molts anys de model de dibuix i hi continuo. Em fascina tot el que he après i la rel.lació amb el cos i la seva exposició tan crua. El dibuix intenta captar, quasi en una missió impossible, allò corpori i traslladar la seva essència en un paper.
El joc i combinació de formes, el traç definit per l’espai que l’envolta i sobretot la impossibilitat d’aconseguir impregnar el paper d’allò real, i la fragilitat que despren qualsevol línea en aquest intent, és el que més m’interessa i el que busco de reproduir en el fet escènic.
M’interessa observar com el cos intenta transcriure la realitat. Com la realitat és imaginada o inventada i mai es pot assolir. Amb aquesta missió imposible tot es converteix en abstracte. Imito, copío.
Es la única manera d’aproparme als meus similars, d’apropar-me al que conec per entendre-ho. Enorme distancia entre el que veig i l’objecte en observació. Cada nova mirada me l’allunya una mica. Desapareix? Necessitat d’aillar l’objecte, espai buït. La distancia i el que l’envolta dóna forma a l’objecte-cos.Torno a mirar i veig una altre figura ,similar, però una altre figura.
Mirar ho és tot , treballo amb la visió i amb el seu oposat, la no-visió. La obscuritat, que em permet recrear el món representat dins la meva ment. Aquest món només està basat en el que recordo i en el que em dona plaer. Cada gest , cada petit moviment desencadena reaccions moleculars que provoquen sensacions i un moviment em porta a un altre. El éxtasi...
El plaer i la repetició extenuant de moviments molt simples, com codis o simbols, com petits rituals. Temes d’estudi que sempre estan presents. Aquesta repetició que provoca un cert apropament a l’èxtasi. L’èxtasi que es pot rel.lacionar novament amb el plaer de la mirada, d’observar.
El joc i combinació de formes, el traç definit per l’espai que l’envolta i sobretot la impossibilitat d’aconseguir impregnar el paper d’allò real, i la fragilitat que despren qualsevol línea en aquest intent, és el que més m’interessa i el que busco de reproduir en el fet escènic.
M’interessa observar com el cos intenta transcriure la realitat. Com la realitat és imaginada o inventada i mai es pot assolir. Amb aquesta missió imposible tot es converteix en abstracte. Imito, copío.
Es la única manera d’aproparme als meus similars, d’apropar-me al que conec per entendre-ho. Enorme distancia entre el que veig i l’objecte en observació. Cada nova mirada me l’allunya una mica. Desapareix? Necessitat d’aillar l’objecte, espai buït. La distancia i el que l’envolta dóna forma a l’objecte-cos.Torno a mirar i veig una altre figura ,similar, però una altre figura.
Mirar ho és tot , treballo amb la visió i amb el seu oposat, la no-visió. La obscuritat, que em permet recrear el món representat dins la meva ment. Aquest món només està basat en el que recordo i en el que em dona plaer. Cada gest , cada petit moviment desencadena reaccions moleculars que provoquen sensacions i un moviment em porta a un altre. El éxtasi...
El plaer i la repetició extenuant de moviments molt simples, com codis o simbols, com petits rituals. Temes d’estudi que sempre estan presents. Aquesta repetició que provoca un cert apropament a l’èxtasi. L’èxtasi que es pot rel.lacionar novament amb el plaer de la mirada, d’observar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)